ROMANÇ AL BASAR DE LES SORPRESES
Somni rere somni, a l’alba,
Quan els raigs de Sol, records
Són encara, i els eclipsa
La Lluna, quan els acords
Del violí al transistor
Sonen, al carrer empedrat,
Davant d’un vetust portal,
Ens condueixen, on sords,
Cecs i muts es reuneixen,
Per pujar a l’exprés de nou,
I ser transportats al lloc,
On el mar i el cel es fonen,
On els arbres són l’Olimp,
D’un poble sense erudits,
On encara, la candor,
Entre els cards, avui perdura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel comentari. En breu serà aprovat.