Aquest poema està dedicat al fill gran dels meus padrins, un germà per a mi, que enguany, el 28 de setembre, farà 18 anys.
18 ANYS
La vida novament t’ha somrigut:
Els rajos de Sol t’han llevat est jorn…
I els teus pares t’han donat eixa carta…
L’has obert lentament mentre el cafè
Fumejava i les espelmes, enceses,
T’esperaven per a rebre un nou any…
… Que tot just començava amb un present
Ben misteriós, perquè no hi havia
Cap indici de qui era el remitent.
Has llegit en veu alta la missiva,
Endinsant-te en un món de fantasia,
On cada àngel et mostrava un curt tros
De la teva vida: recorda el plor
Que vas fer quan vas néixer; sent la por
Que vas tenir quan obrires els ulls
Per primer cop… La ingent felicitat
En veure ta germana en el bressol
I tu començaves a emprendre el vol…
… Que t’ha dut on ets ara; torna al llit
Per a assaborir amb el teu esperit
La llibertat, i amb tos llavis, copsar,
El primer mot que han dit avui les fulles,
El primer aiguat d’una nova tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel comentari. En breu serà aprovat.